Si observem les dades d’aprenentatge de la llengua catalana al Departament veurem ràpidament que la llengua se troba en una situació crítica. Només vora 15000 alumnes de 84000 inscrits cursen estudis de català. Dels 15000, 12500 són inscrits en el primer grau i d’aqueixos 12500, 11700 són escolaritzats al sistema públic. Tot i així, i aquí ve la trampa, els diferents graus d’aprenentatge de la llengua són és la clau de volta. Aqueixes dades inclouen també els cursos d’iniciació al català, que consisteixen en només 1 o 2 hores setmanals de llengua catalana, amb intervinents de fora de l’aula i no sempre amb la formació ni el seguiment necessaris. Així doncs, de tot aqueix alumnat, només el 6,8% ho fa en centres que ofereixen classe bilingüe paritària o bilingüe immersiva, com és el cas d’Arrels, però recordem que només compta amb dos centres de maternal i primària a Perpinyà. La resta, 840 mainatges, són escolaritzats a La Bressola, la part privada, això sí amb aprenentatge immersiu en català. Pel que fa a l’aprenentatge del català al segon grau només 2237 alumnes cursen estudis en català a tot Catalunya Nord. D’aqueixos 2237, 1950 són al sector públic i 287 al sector privat. Si arribem fins l’etapa del liceu només 330 alumnes són escolaritzats en català, és a dir el 3.7% del total.
Aqueixes xifres afecten, ben segur, a les famílies i la mainada que tenen una gran dificultat d’accés a la llengua. Però també al professorat especialista en llengua catalana, que veu com sovint les seues places són en perill, com se’ls retallen hores de català, que envien substituts a cobrir places de català amb un nivell ínfim o inexistent o com depenen d’un sistema públic-privat, que no garanteix com cal les perspectives de futur a les treballadores d’aqueixa associació.
Si bé la Constitució Francesa diu que cal vetllar per les llengües dites “regionals” de França perquè són un valor per a la República, que tant el Departament dels Pirineus Orientals com la Regió d’Occitània han signat un acord per a la promoció del català i, fins i tot l’Estat, aquell Estat que invoca l’article número 2 de la constitució quan li convé, que diu que le français est la langue de la république, ha creat l’OPLC (Oficina Pública per la Llengua Catalana) i paga el sou de moltes mestres de les escoles La Bressola, totes aqueixes mesures, algunes simbòliques i altres no tant, xoquen directament amb les dades que hem mostrat a l’inici de l’article i amb la virulència amb què el Prefecte i tot l’aparell de l’Estat denuncien que se facin plens municipals en català o prohibeix que se pugui retolar els senyals o fer ensenyament immersiu a l’escola pública.
I després de tota aqueixa explicació, encara no hem respost a la pregunta del títol. Per què és important fer una secció en català, aquí i ara. Què importa la recuperació d’una llengua, a part d’una la nostàlgia llunyana? O encara pitjor, d’un regionalisme conservador? Doncs res més lluny de la realitat. Com a sindicat que defensa una altra visió del sindicalisme, basat sobre la democràcia, l’emancipació individual i col·lectiva de la societat i que aposta per l’organització des de la base i l’ultra-local. Actualment, no hi ha res més ultra-local i anticapitalista a Catalunya Nord que parlar català. La llengua catalana no ha esdevingut minoritzada per casualitat, s’ha minoritzat per una visió i una imposició centralista i colonialista de l’Estat francès, per unes decisions vingudes des de dalt cap a baix, i no a la inversa, per un model desigual centre-perifèria dins de l’Estat i per les dinàmiques del capital mundial a Europa i la resta del món i no pas per una decisió democràtica de la societat nord-catalana de deixar de parlar la seua llengua i passar al francès. Com a sindicat arrelat a la realitat local i d’esquerres pensem que cal que el català tingui la seua plaça i així comencem aqueixa secció, però també pensem que el català no només serveix per parlar sobre la llengua catalana. És per això que a partir d’ara hi trobareu un article en català en la nostra revista sobre diferents temes que afecten a la vida laboral i social de Catalunya Nord i de l’Estat francès.
______________________________________________
- Vora 15000 alumnes: plus o moins 15000 élèves
- Trampa: piège
- Aprenentatge immersiu: apprentissage immersif. Apprentissage dans la langue qui est en situation défavorable
- Els mainatges/la mainada: les enfants
- Retallen: ils coupent, dans le sens ils réduisent
- Substituts: Remplaçants
- Quan li convé: quand l’État veut, quand ça l’arrange
- Retolar els senyals: écrire en catalan les panneaux
- Llunyana/lluny: Lointaine/loin
- Revista: Magazin
- És la clau de volta : c’est la clé
